Tirando...

...para casa, com diria aquell vell refrany popular, l'Elvira ha fet ús de la condició de local i s'ha emportat un matx realment espectacular amb un ritme de partit frenètic.

És un d'aquells partits que si es guanya, és per pilotes i sacrifici, un d'aquells queno pots perdre, on es demostra que els jugadors segueixen tenint fe de cara als partits complicats. La Garriga es trobava fins ara empatada en numero de derrotes amb els montcadencs i es presentava al Gimnàs amb la lliçó apressa en el partit d'anada on va caure derrotat per 10 punts. Concentració des de el primer minut, i sobretot: MOTIVACIÓ, característica essencial per poder aconseguir qualsevol objectiu; davant La Garriga, va ser clau el bon estat de forma de gairebé tots els jugadors, els primers períodes van ser una clara alternança de jugades, molt de contacte i joc fluid, bon paper de la àrbitre deixant pas al joc i sense crear gaire polèmica.
Menció especial al retorn complet del aler Jordi Arevalo contribuint amb punts i rebots, també del Pivot Pepe que va aconseguir el factor intimidació sota l'ampolla.
En línies generals l'equip va estar molt bé, lluitador i creient sempre en les seves possibilitats, ben dirigits aquest cop per Lluís Marquez, motivant als seus companys i portant a terme el tempo del partit d'una forma magistral.

Resultat final de 69-56 per L'Elvira Cuyàs per deixar bon sabor de boca de cara al que s'anticipa com una batalla "a muerte" i es que la setmana vinent l'equip visita la pista del líder CB Sant Celoni que en el partit d'anada va vèncer els montcadencs per 56-58.

Esperem poder tornar la moneda en camp contrari de manera que l'equip obtingui una forta dosi d'adrenalina.